Sense cap mena de dubte, Ha calat foc a la casa, és el disc definitiu de El Fill del Mestre. Per la seva llarga etapa de gestació, la maduresa de les seves lletres i la seva música i per la conjunció en un únic treball de les millors virtuts com a músic dels seus anteriors treballs. El disc està ple de cançons que sonen properes i amb una sinceritat inusual en els nostres dies. I és definitiu perquè serà l’últim disc de Jordi Gasion com a El Fill del Mestre. L'amor hi es present en totes les seves formes i segurament és la base que encèn,cançó per cançó, el foc que amaga cada paraula, cada acord que aquí sona amb aquella emoció que amaguen els grans discos. La gravació ha estat llarga, a foc lent i això sens dubte és nota en el resultat final. En definitiva, un disc imprescindible. Aquesta referència a un clàssic de Jaume Sisa representa l'"alter ego" artístic del lleidatà Jordi Gasion. Un cantautor de to intimista que tant beu de la inspiració i les formes del gènere d'arrel nord-americana com s'enriqueix amb les aportacions que hi ha donat la cançó. Amb el disc 78 (2006) es presenta un cantautor molt sensible a la producció poètica autòctona (musicant poemes de Maria Mercè Marçal i J. M. Llompart). A l'àlbum hi col·laboren, entre d'altres, el també cantautor lleidatà Xavier Baró. Després d'un primer disc i fer-se un nom dins la categoria dels talents joves, edita AQUELLA ESTRANYA MANIA DE CREURE EN LA VIDA (2007). Un àlbum que segueix amb l'apuntat en el primer, però amb resultats més madurs i heterogenis. Destaquen temes com "País descalç", "Omaita", i la versió de "Cançó a Mahalta", un poema de Màrius Torres que va esdevenir èxit en l'adaptació musical i la veu de Lluís Llach.